diumenge, 28 de gener del 2007
El telèfon
Perqué tenim tanta por al telèfon quan sona? Serà per les pel·licules? Sempre sona el telèfon i si no es sap qui es un mateix es posa nervios i escomensa a pensar en que vora fet, fins que contesta i nores esta vegada no. Com a mol es un desconegut que s'ha equivocat o algu que diu que li has tocat encara que no ho hages fet. Perqué aquesta por?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Els telèfons mòbils ens han [mal]acostumat a veure qui ens crida abans de despenjar, però quan ens criden al fixe sempre està present eixa emoció de pensar "qui serà?". La por aquesta al telèfon depèn de cadascú, si eres més pessimista pensaràs en desgràcies cada vegada que et criden; en canvi, si eres optimista pensaràs en bones notícies i coses per l'estil cada vegada que escoltes el riiiing del telèfon.
Pot ser en el moment en el que l'he escrit sols pensava en la part roin però la veritat és eixa,il·lusió o por.
Estimuls preconcients... La ment imagina i es monta una serie de coses i idees que en realitat no estan passant, però podrien ocorre.. i per tant crec k ve eixa dosi de estres... El estres..alló que es sent kuan algú esta apunt de 'menjarte' o tu estas apunt de 'menjarte' algú... més o menys ve a ser això...
Jo, quan toquen per telèfon més que por o il·lusió em cague en Déu, Jesucrist i l'espirit sant (què són el mateix, no?) senzillament perquè normalment són cridades per a la meva germana i si són per a mi... sou vosaltres! Pesats... Si de tant en tant em tocara alguna xicona seria diferent... Ains...
PD: Que bo que estàs a la foto! XDDD.
More posts please! (sense animo dexigir...)
Publica un comentari a l'entrada