dilluns, 10 de setembre del 2007

MIVEC (Mitsubishi)


El sistema de distribució variable MIVEC, sigles que corresponen a «innovador sistema de Mitsubishi pera el control electrònic de l'alçada i la fase de les vàlvules». És un sistema que Mitsubishi utilitza des de 1993; funcionalment és igual que el VTEC de Honda, però amb un mecanisme distint. Com el sistema de Honda, el de Mitsubishi és un tipus de distribució variable que canvia la fase d'obertura i tancament de les vàlvules, i també l'alçada. La idea és que, al variar l'alçada de les vàlvules d'admissió, canvien dues magnituds molt importants per al rendiment del motor: un, el temps que estan obertes les vàlvules d'admissió, dues el temps que estan obertes simultàniament les d'admissió i les d'escapament. Al variar aquests dos valors, és possible adequar el ritme d'intercanvi de gasos (la «respiració» del motor) al seu règim de gir. En aquest cas, el temps d'obertura i de creuament de les vàlvules és curt quan el motor gira a menys de 3.500 rpm; aquest temps augmenta quan el motor supera aquest règim. El mecanisme per a aconseguir aquest efecte és usar una leva i un balancí específics per a cadascuna de les vàlvules d'admissió de cada cilindre, sempre que el motor gire a menys de 3.500 rpm. Quan supera aquest règim, hi ha un balancí comú a les dues vàlvules, que anul·la als dos anteriors. Cadascuna de les leves individuals que actuen per sota de 3.500 rpm tenen un perfil distint. Una té una alçada mitjana i l'altra la té petita; d'aquesta manera, gairebé tota la barreja entra per una sola de les vàlvules. El mecanisme és el següent, segons la numeració d'aquesta imatge i d'aquesta altra: (1) és un cilindre mòbil que contra el qual pressiona un moll (2). Quan el motor funciona per sota de 3.500 rpm, aquest cilindre mòbil roman baix. En aquestes condicions, cada leva individual acciona el seu propi balancí, una amb poca alçada i l'altra amb alçada mitja. Quan el motor supera aquest règim, genera pressió d'oli suficient perquè el cilindre mòbil (1) venci la pressió del moll (2) i puja. Queda llavors col·locat en la posició (6), on els dos balancins són empesos simultàniament per la peça (3). Aquesta peça és, al seu torn, el balancí unit a la leva central, que és la qual dóna la màxima alçada. El balancí dona suport per damunt en la peça (5) a través del moll (4). En (7) es pot veure que, per a la mateixa posició de la leva, hi ha una alçada distinta segons el règim de gir del motor.